18 Abr

“Mai és tard per veure com els teus somnis de petit s’acaben complint”

Miguel Peinado, professor de Salesians Sant Vicenç dels Horts, aquest estiu gaudirà d’una experiència de voluntariat internacional. Ens explica la seva vivència formativa fins ara.

"Estic convençut que tots alguna vegada hem somniat amb fer de voluntaris. Si faig un exercici de memòria intentant esbrinar qui i quan em va inocular el virus del voluntariat, segurament hauria de remuntar-me a la meva pre-adolescència, quan venien els germans missioners i no podia deixar d’encomanar-me de l’emoció que transmetien quan explicaven les seves experiències, i m’imaginava a mi mateix aportant el meu granet de sorra.

Després la pròpia formació, la iniciació al món laboral, la creació de la pròpia família i el que tot això comporta fa que, per dir-ho d’alguna manera, ens dediquem a un altre tipus de “voluntariat”, i es faci molt feixuc trobar el moment. En el meu cas, després d’un parell d’intents fallits, i quan ja podia semblar que aquest tren havia passat per a mi, enguany els astres han començat a alinear-s`hi i, després d’una presa de contacte inicial, al mes de febrer vaig iniciar un seguit de sessions formatives que haurien de desembocar en la meva primera experiència de voluntariat.

De la mà de VOLS, un grupet de persones molt diferents a primer cop d’ull (famílies, germanes, amigues...), però amb el denominador comú del voluntariat, vàrem arribar un cap de setmana del mes de febrer a Llinars amb el nostre equipatge per encetar la primera d’un seguit de sessions formatives, sense tenir gaire clar què faríem ni quina seria la nostra tripulació, i vam enlairar-nos sense una destinació coneguda (de fet a dia d’avui encara ningú la té clara).

Després del cap de setmana de Llinars, on tota la Comissió encapçalada pel Josep Mª (El meu acompanyant), l’Arantxa i l’Elena ens van introduir al món de VOLS i el que significa ser voluntari, per a la segona formació vam anar a La Mina, on el Salesians tenen una obra liderada per Pep, Juanjo i Joan que és un autèntic exemple de voluntariat de proximitat. Les dues següents les vàrem fer a BCN (Maristes i Tibidabo), per compartir amb altres voluntaris reflexions, i prendre consciència dels privilegis que, segurament sense prendre consciència, tenim i exercim al nostre dia a dia.

Mentiria si digués que al principi aquestes sessions no em feien una mica de mandra, deixar la família i amics un cap de setmana, per molt justificat que estigui, sempre costa... però no és menys cert que en totes i cadascuna de les sessions formatives fetes fins ara, he tornat a casa amb ganes d’explicar als meus tot el que havia après i experimentat, i amb la sensació d’haver aprofitat el temps.

Durant aquest mes de maig que tot just estem a punt d’encetar, hi ha previstes dues sessions més plenes de noves experiències i emocions perquè, entre d’altres coses, ens han de confirmar les nostres destinacions (Quin patir Déu meu). Jo, per si de cas, ja he començat a remoure papers i passaport. Ja només em queda vacunar-me, tot i que del virus del voluntariat m’agradaria no curar-me mai, de fet aquest estiu espero poder confirmar en primera persona aquella dita que resa que si ho desitges de tot cor, mai és tard per veure com els teus somnis de petit, s’acaben complint... Ja us ho contaré".

Darrera modificació el Dijous, 18 abril 2019 15:55
Valorar aquest article
(2 vots)
Tornar al principi