Xavi Costa

Els voluntaris locals van agafant les regnes del projecte

En Carles i l’Anna, voluntaris internacionals de VOLS expliquen la seva experiència a casa de la família d’un voluntari local i també com marxa el projecte a Huatabampo, Mèxic.

“El cap de setmana passat, el Pablo, el voluntari mexicà que viu amb nosaltres, ens va convidar a casa seva. Viu a Guaymas, una ciutat costera que es troba a unes tres hores de trajecte de Huatabampo. Vam marxar dissabte i vam tornar diumenge. Van ser 24 hores de turisme intens que ens van fer desconnectar del voluntariat.

La veritat és que se’ns va fer estrany marxar i, encara que soni exagerat, vam trobar a faltar els «nostres nens i nenes». Però va ser una molt bona experiència. La família del Pablo ens va rebre amb els braços oberts, amb molta alegria i ganes d’ensenyar-nos les seves tradicions i la seva terra.
 
Van portar-nos de ruta per indrets molt bonics mentre xerràvem de les diferències entre Catalunya i Mèxic. Són moltes les coses que ens diferencien, però també moltes les que ens uneixen. Ah! i a la nit ens van convidar a una festa de quinceañera amb mariachis, ball i molt menjar.”

Llegiu tot l’article

VOLS se suma al Manifest: Prou violència i prou ocupació a Gaza!

Amb l’objectiu d’aturar la massacre que l’exèrcit d’Israel està cometent de forma impune a la franja de Gaza, i que ha acabat amb la vida de molts civils.

Aquests és el Manifest al qual ens adherim, que signa entre d’altres la fede.cat. Preguem que en pugueu fer difusió. Aquí per accedir directament al Manifest o llegir a sota.

“Fem possible la pau i el respecte als drets humans a Palestina i a Israel”
 
Una altra vegada l'espiral de violència i destrucció ha esclatat al Pròxim Orient i, com sol ser habitual, el poble palestí està patint-ne salvatgement les conseqüències.
 
El que inicialment va ser l'enèssim capítol de la tensió entre Israel i Hamàs ha derivat en un brutal atac sobre la Franja de Gaza. Si, fruit del bloqueig i setge que pateix habitualment, la situació a Gaza ja té dimensions de càstig col·lectiu, atacar i bombardejar el territori esdevé d'una crueltat profundament intolerable.
 
El llançament de coets des de la Franja de Gaza sobre territori israelià, amb perill de fer víctimes sobre la població civil, és una acció condemnable i que allunya la solució al conflicte. Però que ningú s’equivoqui, les xifres de mort i destrucció evidencien, de forma clara i innegable, la brutal actuació de l'exèrcit israelià: segons xifres de la UNRWA de 28 de juliol, 1.067 palestins –en un 70%, civils- morts (dels quals, un 30% infants), 6.223 ferits i 170.461 desplaçats. Pel cantó israelià, segons xifres de B’Tselem del mateix dia, 45 morts (43 dels quals, soldats).
 
Que hospitals, escoles i espais habilitats i gestionats per Nacions Unides per acollir els desplaçats hagin rebut també els impactes dels bombardejos demostren un nul respecte cap al dret internacional humanitari i una absoluta indiferència cap al patiment del poble palestí. Però si constatar això ja és prou dolorós, encara ho és més adonar-se de la passivitat, quan no directa complicitat, de la comunitat internacional davant d'aquesta situació.
 
Sens dubte, ara, és absolutament urgent aconseguir l’establiment d’un alto el foc. Cal que totes les persones, organitzacions, governs i organismes internacionals es comprometin activament en fer-la possible. Aquest conflicte només té solució política i permetre la continuïtat de la violència només afegirà més mort, patiment, dolor i destrucció. Una aturada que ha de permetre també les tasques humanitàries ara severament perjudicades o impedides.
 
Però, immediatament després, cal gestionar un conflicte que duu massa dècades inabordat i que la comunitat internacional, bé per complicitat o bé per desgana, ha deixat podrir.
 
La solució, ja fa temps que ho denunciem, és cada cop més difícil: la idea de dos estats lliures, un israelià i un de palestí, viables i convivint pacíficament sembla cada cop més llunyana. Des de l’acord de partició de les Nacions Unides de 1947, el govern israelià ha treballat els darrers anys de forma clara i evident per a fer-lo inviable: ocupant i annexionant territoris palestins, posant assentaments en el poc territori palestí que queda, dificultant la vida diària de palestins amb el mur i el control de fronteres, boicotejant el ritme econòmic, bombardejant sempre que ho ha considerat necessari, etc. I davant de tot això, la comunitat internacional, amb els Estats Units al capdavant però també la Unió Europea, no han exercit cap funció crítica, correctiva i de control a un Estat que van ajudar a crear.
 
A Israel, el pes d’un discurs militarista envaeix cada cop més la política i la societat. Les forces polítiques més intransigents, van creixent i tenen major influència en el parlament i el govern que abans. En canvi, les persones i organitzacions favorables al diàleg i la pau perden pes i queden cada cop més arraconades i, darrerament, pateixen persecució legal i social.
 
A Palestina, la fràgil unió política entre Al Fatah i Hamàs, afegides a la desesperació i frustració de la població davant tants anys d'ocupació i manca de perspectiva, dibuixen un escenari inquietant.
 
Però, encara que una solució justa i pacífica al conflicte sembli ara molt difícil, és ben clar que apostar per la violència i la vulneració dels drets humans segur que l'allunya. Tot conflicte pot ser revertit en la seva dinàmica de violència i degeneració. I tant a Israel com a Palestina hi ha persones i col·lectius organitzats que lluiten per un futur de dignitat, justícia, respecte als drets humans i construcció de pau. No podem donar-ho per perdut.
 
Cal aturar la dinàmica de violència, posar fi a l’ocupació del territori palestí, donar suports als actors de pau, crear espais de diàleg social dins de cada país i entre els dos països i fomentar àmbits de negociació diplomàtica que abordin els factors del conflicte, amb la voluntat de trobar una solució justa i satisfactòria que impedeixi nous vessaments de sang en el futur.
 
Les persones i organitzacions compromeses amb la pau i els drets humans, ens hi hem d’implicar: campanyes de solidaritat, accions de boicot contra l’ocupació israeliana, denúncies de les violacions dels drets humans, afavorir marcs de diàlegs i solidaritat amb els actors de pau palestins i israelians, etc. Podem fer molt. I hem de fer molt més encara.
 
És responsabilitat dels estats i els organismes internacionals multilaterals afrontar seriosament la situació i treballar incansablement per trobar una solució pacífica i justa al conflicte. La comunitat internacional no pot tolerar que un Estat que va crear a través de les Nacions Unides incompleixi sistemàticament les normes que emanen d’aquest organisme. La dimissió dels estats i la comunitat internacional en la superació d’aquest conflicte és una greu irresponsabilitat quan no complicitat amb una situació intolerable.
 
Les persones i organitzacions compromeses amb la pau i els drets humans hem de pressionar als Estats i els organismes internacionals per tal que no dimiteixin de la seva responsabilitat.
 
Mobilitzem-nos per la fi de la violència i l’ocupació.
 
Fem possible la pau i el respecte als drets humans.
 
També, a Palestina i Israel.
 
Barcelona, 30 de juliol de 2014
 
 
Organitzacions signants del Manifest
. Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs
. Federació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament (la Fede.cat)
. FundiPau (Fundació per la Pau)
. Institut de Drets Humans de Catalunya
. Moviment per la Pau (MPDL-Catalunya)
. Plataforma per la Pau Lloret de Mar
. Servei Civil Internacional de Catalunya
. Universitat Internacional de la Pau
 
Per a adhesions d’ONG i col·lectius adreceu-vos a: FundiPau Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.  

 

Ja ens sentim una mica mexicans

En Carles i l’Anna, voluntaris internacionals de VOLS cada cop se senten més  part  de la comunitat que els ha acollit a Huatabampo. 

“El divendres passat vam anar de paseo (d’excursió) amb bus a unes piscines municipals que es troben a uns 20 km de Huatabampo. L’aigua estava força calenta i el sol brillava amb força, i malgrat que ens vam posar protecció, ens vam cremar. Vam ensenyar a nedar a uns quants nens i nenes que, per cert, es banyen vestits. Vam jugar a fer curses de relleus, a saltar de maneres diferents, a esquitxar-nos... Va ser un gran dia.

Tenim altres anècdotes per explicar que ens fan «sentir» una mica mexicans. Ja ens hem enxilat, verb que fan servir aquí per descriure la sensació «extrema» que vius quan menges xile, hem fet tastets de la gastronomia més popular de la zona, hem cantat i ballat cançons típiques d’aquí i estem aprenent moltes paraules noves. Fins I tot hem vist un escorpí a la dutxa!” 

Llegiu tot l’article