10 Oct

“Hem après molt d’aquesta experiència de voluntariat internacional i marcarà a partir d’ara el nostre dia a dia com a família”

La família Ponce ens explica la seva experiència de voluntariat internacional d’estiu a Lima, Perú.

Per què vam decidir marxar?

Quan ens van plantejar quines serien les vacances d'estiu d'aquest any ho vàrem fer en família, els quatre davant la taula pensant on ens agradaria anar i què ens agradaria fer.

La idea de poder anar a ajudar a altres persones ens atreia a tots, però és cert que en un principi els dos adolescents de casa trobaven que haurien de sacrificar una gran part de les seves activitats que només les poden fer en aquesta època de calor i de vacances.

L'ONGD VOLS ens va donar l'oportunitat de poder participar en família d'un voluntariat internacional. La formació organitzada al llarg de l'any va acabar d'obrir els ulls i de convèncer als fills.El destí final de la nostra experiència va ser Perú el mes d’agost.

L’arribada a Lima i la nostra activitat a Carapongo

Vam aterrar a Lima i ja a l'aeroport ens esperaven dues de les salesianes que ens acollirien a casa seva, l'escola Mª Auxiliadora de Barrios Altos, a Lima.

L'endemà de l'arribada ens van portar a fer missions (activitats) a Carapongo, un poble als afores de Lima on l'any 2017 van patir les conseqüències dels huaicos (esllavissades). El turó del poble es va desfer per les pluges destrossant tot el que trobava per davant. Avui dia encara hi ha restes d'aquells ensorraments, els carrers estan sense asfaltar i el poble continua en perpètua construcció.

En arribar al poble va ser com tenir un tel als ulls. Tot era monocolor, gris. L'ambient amb una boira continua i, alhora, tot estava banyat d'una capa de pols que no deixava veure el color de la vida i l'alegria.

Les missions van consistir a oferir un casal als infants del poble que es trobaven de vacances escolars i no tenien altra opció que estar-se al carrer o sols a casa sense res a fer. Amb un grup de noies adolescents, de diferents escoles salesianes, dos nois dels oratoris salesians, dues salesianes i dues mestres vam iniciar el casal - oratori amb uns 25 nois i noies d'entre 2 i 19 anys.

Cada dia s'oferien moments d'acollida i animació, catequesi i tallers, esbarjo i esmorzar en dos moments del matí, cosa que els petits agraïen molt. De mica en mica l'ambient creat a les missions es va anar escampant pel poble i cada dia que passava el nombre era més i més gran.

Poc a poc vas veient canvis

Durant l'estada a Carapongo vam veure un canvi significatiu en les criatures que arribaven al matí. La desconfiança inicial del primer dia i la seva expressió es van anar transformant a mesura que passaven els dies. Cada matí els esperàvem i els rebíem a la porta amb un somriure i ells ens ho agraïen amb abraçades. Venien contents i cada nou dia érem més i més fins a arribar a un total de 120.

Coneixent la realitat de les famílies

Vàrem tenir l'oportunitat de parlar amb algunes famílies del poble i la situació i la realitat que vivien no era fàcil. No tenien feina, sobrevivien amb precarietat i la zona no donava oportunitats per poder superar la situació. L'entorn de convivència era cada dia més difícil amb l'onada de migrats veneçolans que arribaven amb condicions encara de més necessitat que la dels locals. La por i la inseguretat era molt gran. La desaparició d’infants és una realitat força habitual a la zona. Tot i això molts, sortien sols un cop s'acabava l'oratori.

Els dies a Carapongo es van acabar sense adonar-nos. Vàrem aconseguir portar una mica d'alegria a la zona, un petit raig de sol enmig de la boira. Les famílies i els nens i nenes ens ho van agrair i desitjaven poder tenir un altre casal l’any següent.

De tornada al projecte de Lima

Tornar a l’escola Mª Auxiliadora ens va donar l’oportunitat de descobrir una altra realitat. Barrios Altos és considerat una de les zones més perilloses de Lima. El nivell de delinqüència, tràfic de drogues i armes és molt alt. Aquesta situació es veu agreujada amb la taxa elevada d’atur i la manca de possibilitats per sortir d’aquest cercle.

L’escola de primària i secundària està dedicada a l’educació de les nenes del barri des de 6 fins a 16 anys. També els infants del barri que no van a aquesta escola, tenen l’oportunitat de tenir un entorn salesià els dissabtes amb l’oratori. Són vuit les salesianes que tiren endavant aquesta obra.

En aquest entorn l’escola esdevé un petit oasi enmig del desert. Aquí és on clarament veus la necessitat d’actuar, la necessitat de l’educació, de la transmissió de valors cristians i salesians que ajudi a formar persones que el dia de demà transformin el seu entorn.

Tots quatre hem posat el nostre granet, no hem fet més. Per la gent del país el nostre gest han valorat com una gran feina.

Què ens enduem de l’experiència?

El que ens hem emportat de l’experiència ha estat molt. Conviure en el dia a dia amb la gent ens ha donat l’oportunitat de veure més enllà, d’apropar-te a realitats amagades però molt reals i presents. Ha estat molt enriquidor fer un voluntariat per poder arribar a aquelles persones que sense esperar res, agraeixen de manera infinita el suport i el somriure de qui arriba.

El nostre repte com a família era aprendre i gaudir del que viuríem. Després de les vacances sempre hi poses qualificatius; han estat maques, altres han estat tranquil·les, entranyables..., però hi ha viatges que donen per molt més. L’experiència d’enguany a més, ha estat carregada de sentiments, d’emocions positives i a vegades també contrariades, ple de valors compartits en família en un entorn salesià. Una experiència que de segur ens ha ensenyat molt i marcarà el nostre dia a dia a partir d’ara.

Família Ponce Márquez (Miquel, Quim, Remei i Manolo)

Darrera modificació el Divendres, 11 Octubre 2019 13:58
Valorar aquest article
(0 vots)
Tornar al principi